Nancy és una de les poblacions més importants de la regió francesa de la Lorena. Coneguda, sobretot, per la seva École, la ciutat va ser un centre artístic important a finals del segle XIX i principis del XX. L’Escola de…
La “Flor d’hivern.” Així és coneguda la protagonista d’aquest article. De totes maneres, i malgrat aquest sobrenom, fins a finals d’abril n’és temporada. Una verdura amb infinites possibilitats a la cuina i amb propietats molt valorades per a la nostra salut.…
Júpiter estava casat amb la seva germana Juno, però tenia una amant anomenada Lo. Durant molt de temps van poder mantenir en secret l’aventura, però finalment Juno ho va descobrir. Enfurismada i amb set de venjança, volia passar per l’adreçador…
Fa molts i molts anys, un salmó que corria per un rierol irlandès va menjar-se les nou avellanes que van caure de la Font de la Saviesa. D’aquesta font, rajaven aigües que omplien de vida cinc rius. Després d’empassar-se les…
Si preguntem per unes postres catalanes amb denominació d’origen, segurament a tots ens vindrà al cap la crema catalana. Però si afinem més la punteria i demanem explícitament per unes postres amb denominació d’origen a un poble de Catalunya, no…
Xat de Benaiges és coetani d’Antoni Gaudí i gairebé ningú ho sap. De fet, són pocs els que relacionen el nom d’aquest camperol de la segona meitat del segle XIX amb una de les creacions culinàries més arrelades a casa…
“Farem un dolç sobri, lluny de la fastuositat del tortell o l’exuberància de la mona de Pasqua. És el mínim que podem fer per endolcir els dies de la quaresma.” Una cosa molt semblant a aquesta van pensar els nostres…
“Set setmanes de quaresma i de bacallà salat: vinguin ous i botifarrres, i de truites un bon plat” diu una de les caramelles més populars. Avui en dia segur que tenim problemes per entendre el significat de la lletra, i…
De sang de bou, braguer de vaca, gran i dolça o d’en Campeny morada. Són algunes de les varietats de ceba més populars del nostre territori. Però segur que ràpidament heu detectat que, com a mínim, en falta una de…
Antigament, quan algú passejava amb una cistella de vímet i, dins d’ella, hi sobresortia l’api, s’interpretava que aquella persona pertanyia a una família d’alt estatus social. D’una banda, volia dir que la cistella estava plena i, per tant, significava abundància. De…