Una flor d’hivern també pot ser bonica a la primavera

La “Flor d’hivern.” Així és coneguda la protagonista d’aquest article. De totes maneres, i malgrat aquest sobrenom, fins a finals d’abril n’és temporada. Una verdura amb infinites possibilitats a la cuina i amb propietats molt valorades per a la nostra salut. Però anem a pams… abans d’explicar-vos aquestes propietats i com aprofitar-ne tot el gust, comencem amb la llegenda sobre el seu naixement i una mica d’història. Avui, la carxofa.

Conta la mitologia grega que Zeus, furiós en ser abandonat per una bella donzella anomenada Cynara, va decidir convertir-la en la primera planta carxofera. Aquest atac de gelosia del déu grec explica que Cynara sigui el nom científic de la carxofa. En aquest cas, acompanyat pel mot Scolymus (del grec ‘benèfic per a l’estómac’). El seu nom habitual, carxofa, prové de l’àrab al-kharshûf. Significa ‘llengüetes de la terra’, en referència a les seves singulars fulles.

La carxofa és originària del nord d’Àfrica i ja es consumia al segle IV aC. Sembla que de l’antic Egipte va arribar a Grècia i a Roma. Alguns metges i naturalistes de l’època feien servir les arrels de la carxofera macerades en vi com a remei per als càlculs biliars. Finalment, els àrabs la van introduir a la península Ibèrica. Avui dia, els països de la conca mediterrània representen el 90% de la producció mundial de la carxofa.

Els doctors d’antigues civilitzacions no anaven gens desencaminats quan atribuïen a la carxofa propietats medicinals. De fet, és un aliment molt diürètic, baix en calories, molt ric en minerals, vitamines i fibra. És un aliment depuratiu indicat per a tractar problemes digestius i metabòlics, ajuda a regular l’activitat intestinal i enforteix el sistema immunitari. A més, afavoreix la disminució del sucre a la sang. Així doncs, la carxofa també és ideal per als diabètics.

Però, més enllà d’aquests beneficis per a la salut, cal tenir presents quatre consells si la volem assaborir de la millor manera possible.

• Com sabem quina carxofa és més tendra?

Hem d’escollir la que estigui més tancada i pesi més, amb les fulles molt juntes. Un truc per a comprovar la seva frescor és estrènyer la carxofa prop de l’oïda; si se sent un cruixit, encara està fresca.

• Com les hem de conservar?

El millor que podem fer és guardar-la en llocs frescos tan aviat com sigui possible. També es poden posar en un recipient tancat o en una bossa de plàstic i cap a la nevera! El més indicat és cuinar-la abans de cinc dies.

• Com les hem de preparar?

Un cop pelades i tallades, les podem ruixar amb suc de llimona perquè no s’oxidin. També les podem deixar en remull en un bol amb aigua freda i suc de llimona.

• Com les podem cuinar?

A la brasa o al forn, cuites amb un rajolí d’oli, sal, pebre i all. Però també les podem fregir, farcir, arrebossar, estofar, bullir… com veieu, és un aliment que permet explorar la nostra creativitat.

Nosaltres, encara que Zeus s’enfili per la parets, tractem la carxofa com una deessa de la carta de temporada i la fem protagonista de diferents plats. Aquesta vegada, per inspirar una creació acompanyada de botifarra negre, alls tendres i cigrons fregits. Una proposta gastronòmica celestial.