Bacallà a la planxa

“Set setmanes de quaresma i de bacallà salat: vinguin ous i botifarrres, i de truites un bon plat” diu una de les caramelles més populars. Avui en dia segur que tenim problemes per entendre el significat de la lletra, i probablement també l’espiritualitat de segons quines festivitats religioses.

Ens hem de traslladar, però, al S.XVII. Com sabem, tradicionalment els catòlics no poden menjar carn durant els dies de quaresma. En aquella època, les relacions comercials dels catalans amb els mercaders del nord d’Europa es van intensificar. D’aquests n’obtenien productes com teixits, cereals i peix (arengada i bacallà) a canvi de vi i aiguardent.

El bacallà va ser ben acollit per l’ideari catòlic. Era dels pocs peixos que podien arribar en bones condicions des del mar del Nord (salat o assecat) i a baix cost (gràcies als grans vaixells anglesos i holandesos). A la vegada, era una proteïna que arribava del mar i no de la terra. Així doncs, no competia amb l’agricultura del Principat.

De tota manera, com revela la lletra de la caramella, segles enrere s’associava el bacallà a la penitència, no només religiosa, sinó també culinària.

Ahir començàvem una nova quaresma. Per sort, la cuina ha evolucionat de tal manera que avui el bacallà és un plat per a autèntics sibarites, com aquest magnífic bacallà a la planxa amb verduretes.